Esperant a l’aeroport, destroçat, després d’alguns dies traballant a Cambrils. Ara mateix estic a l’aeroport de Barcelona, amb unes ganes d’arribar a casa, que no ho sap ningu. Al final m’he comprat aquell llibre que tanta il·lusió me feia. A veure, si l’any que ve, faig el viatge a Japó. Vos deix algunes fotos de les ultimes hores a Barcelona amb en Jaume Aguiló.
Una expressió provinent del francès, (…l’idioma malpensat….) que vendria a ser… “Per llevarse el capell”, que ha estat el que he fet durant aquests dos dies a l’hora d’anar a dinar. En front de l’hotel hi ha dos restaurants, un de gran i bonic, i un altre, que més que restaurant és bar, un a l’estil taberna.
Doncs a n’aquest darrer, va ser on vaig dicidir anar a dinar ahir, el bar es de dos nois russos, molt simpàtics, i molt bon cuiners.
Ahir vaig menjar de primer una ensaladilla rusa, però original, feta per uns russos, res a veure amb el que feim aqui! Melassa! De segon, salmó al forn amb algunes verduretes, i el salmó… fresc!… res d’això congelat, i al seu punt!
Pel postre ja no quedava lloc, així que vaig fer un café i a la feina.
Avui ho he tornat a provar, chateau! Unes patates bràves de primer, i ternera de segon! Un flan casolà i un cafetet.
Tot per 9€! Què te pareix?
BAR ANTINEA
Sant Jordi, i no he tingut la ocasió de poder comprar el llibre que volia, però ja hi haura temps.
Sa veritat és que el viatge m’ha destroçat, i ara mateix, que son les 22:30, he acabat de sortir de sa feina. No tot ha anat com voldria però bé, en Murphy és en Murphy.
Hem queden 2 dies per aqui, si demà tinc un poc de temps lliure segurament penjare algunes fotos.
Avui es un dia d’aquest per oblidar, res m’ha anat bé. En aquest viatge els meus ànims segueixen una espècie de patró, un dia tot me va perfecte i un me va tot malament, haure de començar a plantejar-me a quedar dins el llit els dies imparells, com avui 13.
El dia ha començat aparentment bé, fins que he començat a posar nerviós perquè una aplicació vital de l’oficina on estic trastejant, no funciona aparentment per culpa del tallafocs.
Just abans d’anar a fer una mossegada he decidit moure algunes coses de lloc, com ara, un punt d’accés. Bé, doncs casí ha pres foc, i he hagut d’anar a cercar-ne un altre per substituir-lo i no deixar l’oficina sense wi-fi. Al final l’he substituït i cap problema.
Devien ser aprop de les tres de migdia, he anat a desconnectar el carregador del MacBook, i… CASI M’HI QUED AFERRAT!. Al final, passades les cinc i mitja, he hagut de partir sense haver solucionat el problema amb el tallafocs.
He tornat a l’hotel, he passat per davall sa dutxa, i he sortit a fer un tomb per oblidar-me un poc de tota sa història, i de sobte, un tio amb un cotxe amb un L a damunt s’ha enfilat per sa cera i ha faltat sa distància que hi ha entre dos grans d’arena a sa platja perquè me passàs per damunt un peu.
Demà ja torn, esper trobar es camí de tornada, ja que me queden uns 50 kilòmetres per recórrer amb es cotxo, i no tenc ni un TOM-TOM, ni un Juan-Juan que me guií, bé, demà és 14, parell!
1 » el beikindans, 2 » el crusaito, 3 » el maiquelyason, 4 » el robocó